Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Gabriel de la Corte

De la matèria a l'eternitat

  El passat 24 de gener es va inagurar al Museu de Valls l'exposició "De la matèria a l'eternitat. Natures mortes de la col·lecció de J. A. Roura i Comas", la qual romandrà oberta fins el 3 de maig. En el catàleg de la mostra he escrit dos textos: un més breu de caire introductori sobre el  món de la natura morta, i un altre  relacionat amb els bodegons barrocs d'escola espanyola. En aquest darrer, he pogut estudiar un conjunt de dotze pintures, de qualitats i autories diverses, algunes de les quals ja estaven situades  en un context interpretatiu adequat   per catàlegs de subhastes o estudis acadèmics puntuals: un anònim madrileny, un Tomàs Hiepes, dos Pedro de Camprobín o un Bartolomé Montalvo. També he pogut establir noves atribucions: tres que abans eren anònims, ara són  un Bernardo Polo (vegeu foto), un Tomàs Hiepes (un altre) i  un seguidor de Juan van der Hamen (proper a l'òrbita de Francisco Barrera); un que anteriorment estava adjudicat al fa...

Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado

Ahir es va presentar un catàleg actualitzat sobre el dipòsit de 56 pintures del Museo Nacional del Prado que es conserven a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. El volum ha estat coordinat per Sílvia Canalda i Ramon Dilla, i ha comptat amb la col·laboració de diferents especialistes (s'han fet dues edicions: una en català i l'altra en castellà). En el meu cas, he redactat quatre fitxes relacionades amb obres de natura morta. Primer, un cistell amb flors de Bartolomé Pérez, que fa parella amb una obra signada del pintor, la qual s'havia  atribuït al seu sogre, Juan de Arellano . Segon, una parella de cistells amb flors d'autoria anònima, però d'escola madrilenya, sota la influència del citat Arellano. Tercer, dos gerros amb flors que formen part d'una sèrie realitzada per un altre pintor del mateix gènere, Gabriel de la Corte. I, finalment, una pintura (foto) a mig camí entre una escena anecdòtica pròpia dels "bamboccianti" i un bod...