Salta al contingut principal

De la matèria a l'eternitat

 


El passat 24 de gener es va inagurar al Museu de Valls l'exposició "De la matèria a l'eternitat. Natures mortes de la col·lecció de J. A. Roura i Comas", la qual romandrà oberta fins el 3 de maig. En el catàleg de la mostra he escrit dos textos: un més breu de caire introductori sobre el món de la natura morta, i un altre relacionat amb els bodegons barrocs d'escola espanyola. En aquest darrer, he pogut estudiar un conjunt de dotze pintures, de qualitats i autories diverses, algunes de les quals ja estaven situades en un context interpretatiu adequat per catàlegs de subhastes o estudis acadèmics puntuals: un anònim madrileny, un Tomàs Hiepes, dos Pedro de Camprobín o un Bartolomé Montalvo. També he pogut establir noves atribucions: tres que abans eren anònims, ara són un Bernardo Polo (vegeu foto), un Tomàs Hiepes (un altre) i un seguidor de Juan van der Hamen (proper a l'òrbita de Francisco Barrera); un que anteriorment estava adjudicat al fantasma historiogràfic de Blas de Ledesma (aneu amb compte quan llegiu aquest nom), ara l'he ubicat com a cercle de Hiepes; un parell de pintures de flors primerament donades al taller de Gabriel de la Corte, ara les he situat directament sota la mà del mestre; i una magnífica pintura d'artifici atribuïda a Bernardo Lorente Germán (per una subhasta de Christie's), ara és un nou Francisco Gallardo.

Ressò a la premsa: 
* Josep M. Rovira i Valls, "De la matèria a l'eternitat", Cultura i paisatge a la ruta del Cister (edició digital), 6 de febrer de 2026.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació