Joan Yeguas Gassó

Al Museu Maricel de Sitges hi ha dues natures mortes d'un gran interès, fins ara inèdites, que per l'estil s'han de catalogar com d'un seguidor de Juan van der Hamen, en concret, hem apuntat cap al seu deixeble Antonio Ponce. Aquest pintor va aprendre a combinar els objectes que intregren aquest tipus de composicions i, sovint, imita literalment fragments que apareixen en altres obres del seu mestre. En aquestes pintures de Sitges, també podem observar com segueix el model de les típiques lleixes escalonades que havia ideat Van der Hamen; o un altre motiu con dues caderneres barrallant-se al costat d'una magrana (a partir de Frans Snyders). Les referències a altres obres de Van der Hamen són força abundants. En relació a les fruites, hi ha cites de natures mortes conservada al Williams College Museum of Art de Williamstown (Massachusets), al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, o al Museo Cerralbo (Madrid), entre altres; i dels dolços podem veure paral·l

El passat 6 de desembre es va obrir al públic un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot  amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un  acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes.  Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjança