Joan Yeguas Gassó

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article  sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya,  amb l

El passat 18 de maig de 2012 es va presentar el llibre L'església de Linyola , dins del qual podeu trobar aquest estudi. Vegeu ressenyes de la presentació a diferents mitjans: vilaweb , mascançà i bisbat d'Urgell . L'acte fou tot un luxe: per fer-se al magnífic temple linyolenc, tot engalanat per l'Ignasi Carles; i per la presència massiva d'unes 150 ànimes com a públic. L'obra ha estat sufragada per l'Ajuntament de la vila i la Diputació de Lleida, amb l'imprescindible recolzament del rector, Mn. Pere Cañada. El llibre compta amb un pròleg, a càrrec del polifacètic Alberto Velasco; una part dedicada a la descripció del contracte i la visió històrica de l'immoble, de l'Esteve Mestre; í un emmarcament estilístic del temple i del campanar en el context arquitectònic que els pertany, de la Maria Garganté. La meva part està dedicada a l'escultura d'època moderna: la portada d'Andrea Fortunato de Peregrinis (vegeu un detall a la foto), 

El 12 de novembre de 2010 es va presentar el primer número de la publicació Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Un volum que recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades que es van realitzar el passat 2009 a Golmés, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà". Per la meva part, he publicat un article sobre etimologia. A partir de la documentació històrica, d'ençà el segle XI, pretenem analitzar la toponímia de les viles de Linyola i Utxafava (actual municipi de Vila-sana), i també l'àrea anomenada Mascançà (vegeu article ). Es fa un repàs de les diferents variants amb que s'han escrit aquests topònims, s'han buscat paral·lelismes en altres viles o indrets (castellanes, franceses o italianes), i es recullen les diferents interpretacions dels noms que s'han donat (moltes de les quals tergivesen el significat original). La foto d

El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del m

A inicis de juliol ha aparegut el número de 2009 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell ", gràcies a l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell i de la impremta Saladrigues. Aquí publico un article sobre les restes d'una creu de terme que es conserven a Linyola. Són dos fragments. Un es troba al cementiri de la població, que vaig conèixer mentre voltava pels llocs d'enterrament comarcals fa un parell d'anys, per fer l'article sobre esteles funeràries. L'altre és un capitell que hi ha en una capella de la parroquial, el qual m'havia ensenyat l'estudiós Esteve Mestre, però les seves formes gòtiques senzilles i la rapidesa que a vegades portem no m'havien fet aturar a observar-lo detingudament; això fou possible en la visita "Coneixes el teu poble", organitzada per l'associació cultural Alorenil, acompanyats per l'amable rector Pere Cañada. Es tracta d'una creu de terme datable a inicis del segle XVI, per