Sobre escultura del segle XVI en creus de terme al Mascançà

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya, amb les creus del Bullidor (1546) i la de Bellvís, així com altres dues que deriven dels seus models (Albesa i Miralcamp); finalment, les creus de l'Aparició de la Mare de Déu de les Sogues i la de Nalec segueixen una tipologia de finals del segle XVI.

Mestre del Bullidor, Antiga creu de terme del Bullidor
(ara a Barbens), 1546 (foto: J.Y.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Més informació

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes.

Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog