Joan Yeguas Gassó

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article  dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ", en aquest cas  realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre) .  L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estat

Els mes de desembre de 2013 ha vist la llum aquest article a la nostrada revista Napoli Nobilissima , text que hem realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz. L'estudi aporta els contractes signats el 1611 entre Cristoforo Monterrossi (escultor, tallista de marbres i argenter) i Martín Garcia de Mendoza (mestre d'obres de la Catedral de Tortosa) per a la talla de diverses peces de jaspi destinades a l'ornamentació de la capella de San Gennaro a la catedral de Nàpols. També es faciliten els subcontractes de Garcia de Mendoza amb altres mestres locals tortosins, així com el lloguer de la nau que havia de transportar el material acabat des del port de l'Ampolla fins a la capital partenopea.

Les publicacions de l'Abadia de Montserrat han tingut a bé d'editar aquest episodi d'història de l'art de l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco  [ visualització parcial a books.google ] . Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però  el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli.

A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article , realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya . Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista. [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon RIBERA GASSOL, " Un sepulcre italià ", L'eco de Sitges , núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.] [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí ALCOBERRO, " Un mausoleu del Renaixement ", Se