Passa al contingut principal

Una pintura de Paolo De Matteis en Barcelona: crónica de una comisión real

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", en aquest cas realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre)
L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estatals de Baviera) i Chambéry (Musée des Beaux-Arts). El fet que la iconografia estigui dedicada a sant Joan Nepomucè, un sant de Bohèmia beatificat l'any 1721, i aliè a la Catalunya d'inicis del segle XVIII, ens fa relacionar la pintura amb una comissió reial vinculada amb la família dels Habsburg de Viena (nissaga que havia afavorit la difusió del seu culte). Ja sigui amb l'arxiduc Carles (durant la seva estada a Barcelona) o amb el seu germà l'emperador Josep I (qui havia encarregat al propi De Matteis una pintura sobre el mateix sant, amb destinació per a la capella del seu castell vienès -curiosament no conservada-).



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]