A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", en aquest cas realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre).
L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estatals de Baviera) i Chambéry (Musée des Beaux-Arts). El fet que la iconografia estigui dedicada a sant Joan Nepomucè, un sant de Bohèmia beatificat l'any 1721, i aliè a la Catalunya d'inicis del segle XVIII, ens fa relacionar la pintura amb una comissió reial vinculada amb la família dels Habsburg de Viena (nissaga que havia afavorit la difusió del seu culte). Ja sigui amb l'arxiduc Carles (durant la seva estada a Barcelona) o amb el seu germà l'emperador Josep I (qui havia encarregat al propi De Matteis una pintura sobre el mateix sant, amb destinació per a la capella del seu castell vienès -curiosament no conservada-).
L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estatals de Baviera) i Chambéry (Musée des Beaux-Arts). El fet que la iconografia estigui dedicada a sant Joan Nepomucè, un sant de Bohèmia beatificat l'any 1721, i aliè a la Catalunya d'inicis del segle XVIII, ens fa relacionar la pintura amb una comissió reial vinculada amb la família dels Habsburg de Viena (nissaga que havia afavorit la difusió del seu culte). Ja sigui amb l'arxiduc Carles (durant la seva estada a Barcelona) o amb el seu germà l'emperador Josep I (qui havia encarregat al propi De Matteis una pintura sobre el mateix sant, amb destinació per a la capella del seu castell vienès -curiosament no conservada-).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada