Salta al contingut principal

Una pintura de Paolo De Matteis en Barcelona: crónica de una comisión real

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", en aquest cas realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre)
L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estatals de Baviera) i Chambéry (Musée des Beaux-Arts). El fet que la iconografia estigui dedicada a sant Joan Nepomucè, un sant de Bohèmia beatificat l'any 1721, i aliè a la Catalunya d'inicis del segle XVIII, ens fa relacionar la pintura amb una comissió reial vinculada amb la família dels Habsburg de Viena (nissaga que havia afavorit la difusió del seu culte). Ja sigui amb l'arxiduc Carles (durant la seva estada a Barcelona) o amb el seu germà l'emperador Josep I (qui havia encarregat al propi De Matteis una pintura sobre el mateix sant, amb destinació per a la capella del seu castell vienès -curiosament no conservada-).



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.