Joan Yeguas Gassó

Sant Eloi ferra el cavall endimoniat (una de les escenes del retaule) A inicis de setembre s'ha publicat el núnero 30, corresponent a l'any 2026, de la revista " Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers ". En aquest exemplar he publicat un article sobre un retaule gòtic dedicat a sant Sebastià i sant Eloi procedent de l'antiga església parroquial. Aquesta obra representa un testimoni interessant i poc conegut de la pintura de finals del segle XV a la perifèria de la ciutat de Barcelona. Un petit conjunt pictòric que històricament s'ha vist eclipsat rere la fama del retaule major del mateix temple, atès que les dues obres estan sobre l'ombra del taller dels Vergós, i totes dues foren venudes en una mateixa operació l'any 1917 per ampliar la col·lecció de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (actualment en dipòsit al Museu de Granollers). En aquest text, per tal de conèixer en profunditat el retaule i la seva significació, ...

El 6 de maig es presentarà el número 25 de la revista "Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers", corresponent a l'any 2021, en la qual publico, conjuntament amb els historiadors granollerins Cinta Cantarell i Jordi Planas, un text  relacionat amb l'adquisició de retaules gòtics per la Junta de Museus, a partir de l'informe redactat el 1915 pel membre i crític d'art Manuel Rodríguez Codolà. En concret, s'analitza la compra de dos conjunts pictòrics procedents de l'església de Sant Esteve de Granollers l'any 1917, un era l'antic retaule major i l'altre era el retaule de Sant Sebastià i Sant Eloi, el primer documentat i l'altre atribuït al complex taller encapçalat per la família Vergós. L'estudi ajuda a contextualitzar quina era la política d'adquisicions de la Junta de Museus per potenciar el fons de pintura medieval, i així evitar que algunes obres sortissin al mercat estranger.

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric . Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i t...

Fruit d'una contribució en un congrés a Càller (Sardenya), realitzat el 13-14 de desembre de 2012, i de la participació d'un projecte de recerca encapçalat per Maria Grazia Scano Naitza, ha sortit el llibre  I retabli sardo-catalani dalle fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo . En aquest marc he publicat un text  sobre un pintor anònim que treballa al llindar de l'any 1500, proper a l'estil del tortosí Joan Barceló, que he batejat com a "Mestre de l'Alliberament de Galceran". Es tracta d'una de les múltiples mans presents a l'antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, obra documentada pel taller encapçalat pels Vergós. La mà en qüestió ja estava identificada, però no se li havia atorgat gaire importància, ni s'havia relacionat amb l'entorn de Barceló. A la foto adjunta podeu vegeu el rostre de sant Genís, de l'escena de l'Alliberament de Galceran de Pinós.