Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Castellserà

La rosassa de l'església de Bellpuig. Un model d'imitació (1568-1692)

Aquest cap de setmana s'ha repartit el número 33 de la revista Quaderns de " El Pregoner d'Urgell" . Enguany, el tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574)  i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'esgl ésia de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, al Segrià. Taller dels Gener, Rosassa de l'església de Bellpuig (1

Sobre escultura del segle XVI en creus de terme al Mascançà

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article  sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya,  amb l

Fragments d'art urgellenc i de les rodalies

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o le