Passa al contingut principal

La rosassa de l'església de Bellpuig. Un model d'imitació (1568-1692)

Taller dels Gener, Rosassa de l'església de Bellpuig (1568-1574)

Aquest cap de setmana s'ha repartit el número 33 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell". Enguany, el tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574) i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'església de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, al Segrià.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l'exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i tenint…

Tres pintures barroques a l'ermita de l'Albi

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un petit estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents: en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme a l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió. Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana, i, per això mateix, la santa apareix …

Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651)

A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article sorgit a partir d'una conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594.