El Mausoleu de Bellpuig

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya. Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista.

[vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon Ribera Gassol, "Un sepulcre italià", L'eco de Sitges, núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.]

[vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí Alcoberro, "Un mausoleu del Renaixement", Serra d'Or, 599, 2009 (novembre), pàgs. 75-76.]

[vegeu-ne un altra ressenya: Margarita M. Estella, "Recensiones y bibliografia", Archivo Español de Arte, Madrid, vol. 83, núm. 329, 2010 (gener-març), pàg. 105]

[escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, "El mausoleu de Bellpuig", Lleida24.cat, 13 de novembre de 2024.]

[vcgeu el reportatge: Maria Ribes, "El Renaixement mediterrani en un mausoleu", Lectura. Suplement dominical de Segre, 16 de febrer de 2025].

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog