Bernardo Polo y su bodegón inédito en el museo del Monasterio de Poblet

Acaba de sortir el número 44 de la revista "Ars Magazine", on juntament amb l'amic Damià Amorós, responsable del Museu de Poblet, hem publicat un article sobre una natura morta que es conserva al fons d'art del monestir pobletà, i que es pot atribuir a l'aragonès Bernardo Polo, actiu entre 1655 i 1700, antigament conegut com el "Pseudo-Hiepes", y a Itàlia com el "Mestre de la Fruitera Llombarda". La clau de l'atribució ha estat identificar l'estil del pintor, amb espais pictòrics molt estàtics, un repertori limitat de models compositius i l'ús arcaic de les ombres. Es tracta d'una pintura sobre tela de mitjà format (47 x 74 cm) que va ingressar al cenobi com un dipòsit de l'Estat, en concret, procedent dels fons salvaguardats durant la Guerra Civil espanyola pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional.

Ressò a la premsa:
* "Un quadre inèdit de Bernardo Polo al Museu del Monestir de Poblet", Nova Conca, 1 octubre 2019.
* "Descubierto en Poblet un bodegón del enigmático pintor aragonés Bernardo Polo", El Heraldo de Aragón, 29 desembre 2019.

Bernardo Polo, Cistella de fruites

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes.

Més informació

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).

Més informació

Els vestigis catalans de la col·lecció pictòrica de Charles Macalester (1798-1873) a Filadèlfia

El Museu Nacional d'Art de Catalunya acaba de publicar el volum " Col·leccionistes que han fet museus 2024 ", corresponent a les jornades celebrades l'any passat. En aquest cas dedico un estudi a Charles Macalester, un home de negocis dels Estats Units d’Amèrica, establert a Filadèlfia , que va viure al segle XIX. Va dedicar-se a ser corredor de borsa, inversor en béns immobiliaris i director de banc. A la seva mort (l’any 1873) va fer deixes per valor de 330.000 dòlars i tenia una col·lecció pictòrica amb 84 obres, que va heretar la seva filla Lily. Els seus descendents, residents a Barcelona des dels anys 40 del segle XX, conserven set pintures al seu domicili, més altres dues que van fer donació al Museu Nacional d’Art de Catalunya : un Bassano (2005) i un retrat anònim anglès (2022). Aquesta família també ha salvaguardat un catàleg manuscrit de l’originària col·lecció Macalester , que podem reconstruir, analitzar i, en algun cas, advertir el seu parado...

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog