Passa al contingut principal

Fragments d'art: vària linyolenca, el calze de Camillo Valota, aportacions als catàleg de Lluís Bonifàs i Francesc Albareda II



El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del mestre de cases Francesc Albareda II, centrada en tres cases al poble dels Arcs. Per finalitzar amb un calze que hi ha a la rectoria bellpugenca, fet el 1937 i donat per una capellà italià anomenat Camillo Valota.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]