El passat 18 de maig de 2012 es va presentar el llibre L'església de Linyola, dins del qual podeu trobar aquest estudi. Vegeu ressenyes de la presentació a diferents mitjans: vilaweb, mascançà i bisbat d'Urgell. L'acte fou tot un luxe: per fer-se al magnífic temple linyolenc, tot engalanat per l'Ignasi Carles; i per la presència massiva d'unes 150 ànimes com a públic. L'obra ha estat sufragada per l'Ajuntament de la vila i la Diputació de Lleida, amb l'imprescindible recolzament del rector, Mn. Pere Cañada. El llibre compta amb un pròleg, a càrrec del polifacètic Alberto Velasco; una part dedicada a la descripció del contracte i la visió històrica de l'immoble, de l'Esteve Mestre; í un emmarcament estilístic del temple i del campanar en el context arquitectònic que els pertany, de la Maria Garganté. La meva part està dedicada a l'escultura d'època moderna: la portada d'Andrea Fortunato de Peregrinis (vegeu un detall a la foto), els diferents retaules (cremats el 1936), una creu de terme de la vila que ara trobem dins del temple, una custòdia d'argent, entre altres.
Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada