Salta al contingut principal

Ramon Amadeu i el pessebrisme català al Museu dels Sants d'Olot

El passat 6 de desembre es va obrir al públic un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes. Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjançant la comparativa estilística (vegeu l'estudi realitzat). D'aquesta forma, es retorna Ramon Amadeu a la categoria d'artista, i se'l desproveeix de l'aureola de mite, on tota hipòtesi inversemblant hi tenia cabuda.

Ressò a la premsa:
* Xavier VALERI, "El Museu dels Sants d'Olot polaritza l'obra de l'escultor català Ramon Amadeu", Diari de Girona, 14 de desembre de 2019.
* Jordi CASAS, "El primer pessebrista", El Punt Avui, 14 de desembre de 2019.
* Pau MASÓ, "Olot es converteix en la capital catalana del pessebrisme de Ramon Amadeu", Radio Olot, 16 de desembre de 2019.
* "Espai permanent de l'escultor Ramon Amadeu al Museu dels Sants", Telenotícies Comarques, 27 de desembre de 2019.
* "Olot es converteix en seu de l'obra de l'escultor pessebrista barceloní Ramon Amadeu", Garrotxa digital.cat, 3 de gener de 2020.

Ressenya:
* Enric BENAVENT, "La caiguda d'un mite", El bou i la mula, 2 de desembre de 2021.
* Enric BENAVENT, "Al darrere de Ramon Amadeu", Festafesta.cat, 26 de novembre de 2024.

Ramon Amadeu, Sant Josep

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.