Passa al contingut principal

Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado

Ahir es va presentar un catàleg actualitzat sobre el dipòsit de 56 pintures del Museo Nacional del Prado que es conserven a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. El volum ha estat coordinat per Sílvia Canalda i Ramon Dilla, i ha comptat amb la col·laboració de diferents especialistes (s'han fet dues edicions: una en català i l'altra en castellà).

En el meu cas, he redactat quatre fitxes relacionades amb obres de natura morta. Primer, un cistell amb flors de Bartolomé Pérez, que fa parella amb una obra signada del pintor, la qual s'havia atribuït al seu sogre, Juan de Arellano. Segon, una parella de cistells amb flors d'autoria anònima, però d'escola madrilenya, sota la influència del citat Arellano. Tercer, dos gerros amb flors que formen part d'una sèrie realitzada per un altre pintor del mateix gènere, Gabriel de la Corte. I, finalment, una pintura (foto) a mig camí entre una escena anecdòtica pròpia dels "bamboccianti" i un bodegó flamenc amb fruites, que atribueixo estilísticament per primera vegada a Abraham Brueghel (actiu a Roma i Nàpols) i a un dels seus socis habituals, el francès Guillaume Courtois; fins a l'actualitat aquesta obra estava assignada a Mario Nuzzi. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]