Passa al contingut principal

La remodelació de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2018)

Cristóbal García Salmerón, Sant Bru, 1650-1660
A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment, simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull explicito algunes de les atribucions fetes per M. Margarita Cuyàs que encara romanien inèdites: dues natures mortes de Tommaso Realfonzo "Masillo", la "Dona jove dormint" de Jean-Baptiste Santerre, el "Sant Pere Màrtir" de Lluís Gaudin, etc.. Per acabar, proposo noves autories: Jan Kraeck pel "Retrat de la infanta Caterina Miquela", Cristóbal García Salmerón pel "Sant Bru" (vegeu foto), Antonio Maria Vassallo pels "Israelites al desert", retorno a Juan de Roelas "l'Adoració de Crist amb la família Ayala", justifico el perquè del Mestre de la tela jeans pels "Nens captaires", o atanso al cercle de Francesco Terilli un "Crist crucificat", entre altres.

Vegeu també: Joan Yeguas, "Repensar la col·lecció: noves atribucions a Renaixement i Barroc", Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya (14 de febrer de 2019).

Ressò:
"Nuevas atribuciones en el MNAC", lahornacina.com (23 de febrer de 2019).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme