L'1 de maig de 2010 es va presentar a Betren la "Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés»", íntegrament en llengua aranesa. En aquest volum apareix un article meu que recull la producció pictòrica i escultòrica d'època moderna a la vall d'Aran. Es tracta d'una visió panoràmica, un repàs pel llarg reguitzell d'obres conservades en esglésies, ja fossin de pintura mural, pintura sobre taula, retaules, figures escultòriques soltes, frontals d'altar, de temàtica religiosa o decorativa, amb un apunt final d'orfebreria. A manca de documentació, he intentat agrupar les obres sota mestratges estilístics. L'exposició d'aquest material, majoritàriament inèdit, dóna com a resultat un paisatge heterogeni, però que trenca els tòpics de què al Pirineu només trobem art medieval.
Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)
El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem, realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada