Joan Yeguas Gassó

El divendres 28 de setembre de 2018 es va presentar el número 9 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en el qual publico un article  sobre la creació del municipi de Vila-sana l'any 1933. L'objectiu ha estat explicar perquè els habitants del nucli d'Utxafava i els propietaris de la partida de les Novelles volien segregar-se de Castellnou de Seana al primer terç del segle XX, i quins foren els entrebancs que van sorgir. A l'inici del text també trobareu una ressenya històrica d'aquests llocs: Utxafava, la Novella Alta, la Novella Baixa, els Merlets i els Albercs (actualment anomenats "els Oberts"). Mapa del terme municipal de Vila-sana i rodalies (elaborat per J.Y.)

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res

El passat dissabte 16 de juny va sortir la darrera entrega, corresponent a l'any 2018, dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , en els quals faig un nou article . En aquest aporto l'estudi i transcripció del testament de Ramon de Cardona-Anglesola, redactat a l'any 1522. Al mateix temps, fem un repàs dels retrats del personatge protagonista del text, baró de Bellpuig i virrei de Nàpols, fet que ens atorga una panoràmica sobre la seva imatge. Finalment, el treball de  Joan Llopis al claustre del convent bellpugenc, ens condueix cap a una possible activitat del mestre al santuari del Tallat entre 1535 i 1550. Joan Llopis, Retrat de Ramon de Cardona-Anglesola en un dels capitells del convent de Bellpuig, 1533-1535

El diumenge 17 de desembre es va presentar a Montblanc el número 35 de l'Aplec de Treballs a càrrec del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, en el qual hi havia un article realitzat conjuntament amb l'amic Damià Amorós. El text tracta sobre escultura de l'època del Renaixement al monestir de Poblet, centrada en l'activitat desenvolupada per l'escultor Andreu Ramírez sota el mandat de l'abat Joan de Guimerà (1564-1583), amb la decoració de la galilea de l'església abacial i altres obres pobletanes que se li poden atribuir. Andreu Ramírez, Crist del cor (monestir de Poblet)

Fa poques setmanes que han vist la llum les actes d'unes jornades realitzades a la Val d'Aran al novembre de l'any passat 2016, amb el títol: 1616  Ordinacions. Pragmatica e edictes reiaus dera Val d'Aran. Juan Francisco de Gracia . En aquest volum publico un text sobre pintura aranesa d'inicis del segle XVII. En concret, intento discernir el punt de partida de la cultura artística que utilitza un pintor anònim, batejat com a Mestre d'Adam i Eva, que treballa a l'església d'Unha cap a l'any 1611. El resultat és l'ús de models que ens remeten a la pintura germànica i italiana del primer terç del segle XVI, manllevats a partir dels gravats. Mestre d'Adam i Eva                       Marcantonio Raimondi

Avui al vespre, 26 d'octubre de 2017, s'ha presentat el número 8 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", i conté un assaig sobre turisme. Es tracta d'un article que pretén descriure i analitzar la promoció turística de les terres de Lleida a través d'un element meteorològic, la boira, que és propi d'aquesta zona geogràfica. Un símbol patriòtic ponentí que forma part del paisatge i defineix el caràcter de les persones que hi habiten. Més enllà del tòpic, la boira és una excusa per conèixer el territori de la plana de Lleida. El cofoisme local no deixa veure que és un indret bastant desconegut per a la resta de Catalunya, per tant, la boira podria ser una forma de "crear marca" per tal de ser més coneguts. Post que origina aquesta aventura el 9 de desembre de 2013 (foto: Irene Barón)

El passat 23 de setembre de 2017 es va presentar un nou llibre de l'historiador Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, en aquest cas el segon volum dedicat sobre "Art de la catedral de Tortosa". La meva contribució ha estat un text on repasso i actualitzo el tema de l'escultura de les trones tortosines, una de les obres més destacades del panorama artístic català al voltant de l'any 1500. Les trones foren sufragades per Joan de Soldevila, canonge tresorer de la catedral, i la realització va anar a càrrec d'un artífex que treballaria a la seu a l'última dècada del segle XV. L'autoria es circumscriu a dues possibilitats:  una a redós d'Antoni Queralt, mestre major del temple catedralici; i l'altra centrada en  el castellà Pedro de Layz, documentat indirectament amb el comitent. Evangelista sant Marc a la trona de l'Evangeli (foto: Joan-Hilari Muñoz i Sebastià)