Passa al contingut principal

Entrades

Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)

Text que gira entorn de l'imatge de sant Isidor de Quios, obra en alabastre que es conserva a la capella del mateix nom que hi ha a la plaça major de Mollerussa. Primer fem referència a l'origen etimològic del nom del sant, l'hagiografia i l'existència de les relíquies, i la difusió del seu culte arreu del territoris mediterranis. Després fem esment al culte del sant a Mollerussa: inici i evolució de la festivitat, els goigs i la capella. Per acabar amb l'escultura protagonista de l'article, una obra que es dataria entre 1500-1525. Vegeu l' article .

La trajectòria de l'escultor barroc Joan Grau

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]

Fragments d'art bellpugenc dels segles XVII i XVIII

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Intel·lectualitat i encàrrecs artístics al segle XVIII: els erudits de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

El sepulcre de Joan Girona a la Catedral de Tortosa

Conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià hem publicat un article sobre una tomba tortosina poc estudiada i de gran bellesa, a la revista "Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans" (per consultar-lo, cliqueu aquí ). Es tracta del sepulcre d'un personatge destacat, doncs, Joan Girona fou protonotari papal i secretari de la cancelleria del Papa a Roma. L'obra, feta en alabastre (possiblement aragonés) i bastant ben conservada, mostra unes formes d'estil gòtic de finals del segle XV. La datació es fixa entre 1493 i 1498. L'autoria s'ha vinculat amb l'escultor Jaume Vicent (documentat entre 1489 i 1536).

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell"

Seguidor de Josep Llimona, tomba de Josep Pertegàs (cap a 1909), Cementiri de Vila-sana Ja es poden consultar, de forma íntegra i gratuïta, tots els articles publicats des de l'any 1987 a la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , de Bellpuig. Per la meva banda, fins el dia d'avui, hi he contribuït amb 12 articles, que ara podeu consultar des del missatge "Recerca". El primer fou el 1994, un treball de curs reciclat a article sobre la destrucció patrimonial religiosa que hi ha haver el 1936 a les parròquies meridionals del bisbat de Solsona. El segon va sortir el 1998, i ja vaig tocar el tema del mausoleu de Bellpuig. Les dues primeres experiències són puntuals i amb un to encara formatiu. No fou fins al tercer article, el 2001, que vaig iniciar col·laboracions anuals. Els temes han estat, i espero que siguin, molt diversos, però sempre agafats des de l'òptica artística i fent referència a les contrades de relacionades amb l'antig