Passa al contingut principal

La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós



Abans de Nadal ha sortit publicat un article, realitzat conjuntament amb l'amic Gabriel Martín, a la Revista del Baix Empordà sobre la portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós (vegeu l'article). Es tracta d'una magnífica obra pel que fa a l'estereotomia o treball de la pedra, d'esperit encara gòtic, però amb motius renaixentistes "a candelieri", que fins ara no havia rebut atenció per part de la historiografia. A través de l'anàsi de documents, la majoria ja publicats, on el 1521 l'occità Tomàs Barça contractava l'acabament del temple, i la comparació estilística entre les formes de la portada, les mènsules de l'església palamosina, així com les mènsules de la parroquial de Dosrius (realitzada entre 1526 i 1533 pel mateix Barça), arribem a la conclusió que es tracta d'un treball dut a terme pel referenciat Barça i el seu taller, entre 1521 i 1539. També fem esment a les restauracions i reparacions que ha tingut la portalada durant el segle XX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Eveli Bulbena i la seva col·lecció d'art: orígens, Guerra Civil i actualitat

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona Aquest mes d'abril ha sortit la publicació " Col·leccionistes que han fet museus 2022 ", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a