Passa al contingut principal

Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d'imatgeria religiosa popular


Avui, memòria de la decapitació de sant Joan Baptista, festa major del Palau d'Anglesola, es presenta aquest llibre. L'obra ha estat realitzada conjuntament amb l'amic Sebastià Garralon, i editada amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i el mecenatge per subscripció popular. El treball versa sobre la trajectòria vital i artística de Joan Robles, un escultor d'imatges religioses de caire tradicional, allò que dins l'argot s'anomenen els "sants d'Olot". Un estudi que pretèn donar a conèixer el catàleg d'escultures realitzades per Robles, i revaloritzar la imatgeria religiosa popular des de dos punts de vista: l'artístic i l'etnològic.

Ressenya: 
Maria Garganté, "Ressenyes", Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell, Mollerussa, núm. 5, 2014, pàg. 177.

Vegeu el ressò a la premsa digital:

Fotos de l'acte:

Comentaris

  1. Bona tarda,
    fa uns dies us vaig demanar si seria possible que rebre (amb pagament contra reemborsament) el llibre de Joan Yeguas i Sebastià Garralón JOAN ROBLES I MATEO (1899 - 1984). La meva adreça electrònica és m.brugada.c@gmail.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res