Passa al contingut principal

Els Ochando. Una família d'escultors barrocs amb lligams a Constantí


El diumenge 9 de setembre de 2012 es va presentar el número 28 de la revista "Estudis de Constantí". En aquest número apareix un article que fa un repàs de l'activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d'Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l'escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 - Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l'ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca). Cliqueu l'article.
La foto és de l'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.