Passa al contingut principal

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)

El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013. 
La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han editat els Museus d'Olot, que, al marge d'incidir en l'obra exhibida, pretén fer un repàs a la seva trajectòria, sorprenentment poc documentada i amb un catàleg d'atribucions excessivament inflat.

Vegeu-ne un video explicatiu: 



Vegeu-ne el ressò a la premsa:






Josep MURLÀ, "L'Amadeu d'Olot, una altra vegada", Comarca d'Olot, núm.1673, 2013 (10 de gener), pàgs. 21-24.

Conferència "Ramon Amadeu: escultor i pessebrista" realitzada el 16 de febrer de 2013 (notícia reflectida a Comarca d'Olot, 21-feb-2013).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Eveli Bulbena i la seva col·lecció d'art: orígens, Guerra Civil i actualitat

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona Aquest mes d'abril ha sortit la publicació " Col·leccionistes que han fet museus 2022 ", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a