Salta al contingut principal

El pas de l'estil gòtic a les formes renaixentistes en les arts plàstiques catalanes (segle XVI)

El 10 de maig de 2014 es va presentar un volum que recull les intervencions que es van realitzar al curs "Història i ciència al servei de l'estudi del moble" de l'edició de l'any 2013, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació per a l'Estudi del Moble. En el meu cas publico un text on aboco una sèrie de reflexions que havia desenvolupat en els capítols introductoris de la meva tesi doctoral (llegida el 2001).
Un dels debats historiogràfics permanents és intentar fixar en quin moment s'acaba l'època medieval i s'inicia el període modern a Catalunya. El problema principal és que els aconteixements polítics van per un costat i, en canvi, les formes artístiques van per un altra banda. No hi ha vencedors, ni vençuts, simplement es produeix un lentíssim canvi de moda. A partir del 1500 comença una convivència de les formes gòtiques amb les renaixentistes. L'estil gòtic perviu llargament fins ben entrat el segle XVI, i a vegades es produeix una barreja entre allò nou i allò vell, originant un llenguatge formal híbrid. Amb el pas dels anys i l'aprenentatge necessari de l'art clàssic, el nou paradigma renaixentista acaba dominant el panorama artístic.
A la foto del post: antic retaule major de Mollet del Vallès, l'obra d'imatgeria i d'entallament del qual fou contractada el 1531 per Martí Díez de Liatzasolo, Joan de Tours i Joan Masiques.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.