El 10 de maig de 2014 es va presentar un volum que recull les intervencions que es van realitzar al curs "Història i ciència al servei de l'estudi del moble" de l'edició de l'any 2013, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació per a l'Estudi del Moble. En el meu cas publico un text on aboco una sèrie de reflexions que havia desenvolupat en els capítols introductoris de la meva tesi doctoral (llegida el 2001).Un dels debats historiogràfics permanents és intentar fixar en quin moment s'acaba l'època medieval i s'inicia el període modern a Catalunya. El problema principal és que els aconteixements polítics van per un costat i, en canvi, les formes artístiques van per un altra banda. No hi ha vencedors, ni vençuts, simplement es produeix un lentíssim canvi de moda. A partir del 1500 comença una convivència de les formes gòtiques amb les renaixentistes. L'estil gòtic perviu llargament fins ben entrat el segle XVI, i a vegades es produeix una barreja entre allò nou i allò vell, originant un llenguatge formal híbrid. Amb el pas dels anys i l'aprenentatge necessari de l'art clàssic, el nou paradigma renaixentista acaba dominant el panorama artístic.
A la foto del post: antic retaule major de Mollet del Vallès, l'obra d'imatgeria i d'entallament del qual fou contractada el 1531 per Martí Díez de Liatzasolo, Joan de Tours i Joan Masiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada