Passa al contingut principal

Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà

Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea.
Una versió del text fou publicada fa uns mesos amb el títol "L'infant Pere i Ferrer Bassa: el Saltiri anglocatalà, una obra cabdal de la miniatura gòtica catalana", dins el llibre L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou molt graciós e savi senyor, editat per l'amic Toni Conejo. 
Vegeu una ressenya del llibre: 
Daniel PIÑOL, "Conejo, Antoni (ed.), 2015. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, «molt graciós e savi senyor», Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant: Ajuntament, Cossetània Edicions", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 7, 2016, p. 139-141.
Ressò a la premsa:
http://mollerussa.vilaweb.cat/noticies/dos-investigadors-del-cr-mascanca-confirmen-lautoria-duna-obra-conservada-a-paris/
Ferrer Bassa, escena de saqueig i matances, fol. 103v, 1346-1348.
Biblioteca Nacional de França, París (fotografia: © M. Moleiro ed.)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]