Passa al contingut principal

Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà

Ferrer Bassa, escena de saqueig i matances, fol. 103v, 1346-1348.
Biblioteca Nacional de França, París (fotografia: © M. Moleiro ed.)
Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea.
Una versió del text fou publicada fa uns mesos amb el títol "L'infant Pere i Ferrer Bassa: el Saltiri anglocatalà, una obra cabdal de la miniatura gòtica catalana", dins el llibre L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou molt graciós e savi senyor, editat per l'amic Toni Conejo. 
Vegeu una ressenya del llibre: 
Daniel PIÑOL, "Conejo, Antoni (ed.), 2015. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, «molt graciós e savi senyor», Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant: Ajuntament, Cossetània Edicions", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 7, 2016, p. 139-141.
Ressò a la premsa:
http://mollerussa.vilaweb.cat/noticies/dos-investigadors-del-cr-mascanca-confirmen-lautoria-duna-obra-conservada-a-paris/

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme
Publica un comentari a l'entrada
Més informació