Passa al contingut principal

Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà

Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea.
Una versió del text fou publicada fa uns mesos amb el títol "L'infant Pere i Ferrer Bassa: el Saltiri anglocatalà, una obra cabdal de la miniatura gòtica catalana", dins el llibre L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou molt graciós e savi senyor, editat per l'amic Toni Conejo. 
Vegeu una ressenya del llibre: 
Daniel PIÑOL, "Conejo, Antoni (ed.), 2015. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, «molt graciós e savi senyor», Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant: Ajuntament, Cossetània Edicions", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 7, 2016, p. 139-141.
Ressò a la premsa:
http://mollerussa.vilaweb.cat/noticies/dos-investigadors-del-cr-mascanca-confirmen-lautoria-duna-obra-conservada-a-paris/
Ferrer Bassa, escena de saqueig i matances, fol. 103v, 1346-1348.
Biblioteca Nacional de França, París (fotografia: © M. Moleiro ed.)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]