Salta al contingut principal

L’antic retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d’un retaule-reliquiari

Conjuntament amb l'amic Francesc Ruiz i Quesada hem realitzat un article a "Retrotabulum. Revista d'art medieval" sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època, juntament amb el retaule major de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Burgunya). Un conjunt singular que ja ha rebut l'atenció historiogràfica, però nosaltres analitzem diversos aspectes poc atesos que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pona part inèdita, delimitant la tasca executada per Joan Dartrica i Joan d'Aragó, al mateix temps que es du a terme la revisió del treball de Pedro Robredo. D'altra banda, l'estudi iconogràfic global de l'obra i la documentació escrita ens condueix a desenvolupar una nova teoria sobre quin era l'objectiu de l'obra, doncs, es tracta d'un retaule-reliquiari a l'entorn del sarcòfag de sant Feliu. Des del nivell pictòric, eixamplem la informació relativa a les fonts i models que van poder utilitzar els artistes, i ja des del documental, transcrivim quatre documents, tres dels quals inèdits, relacionats amb l'activitat de l'escultor Pedro Robredo al retaule gironí.
Vegeu també: (Juntament amb Francesc Ruiz Quesada), "Pedro Robredo. Animal fantàstic, retaule de Sant Feliu", Museu d'Art de Girona. 2017. 12 mesos - 12 obres, Girona, 2018, pàgs. 28-31.

Taller de Pedro Robredo. Detall del guardapols

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.