Salta al contingut principal

L’antic retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d’un retaule-reliquiari

Conjuntament amb l'amic Francesc Ruiz i Quesada hem realitzat un article a "Retrotabulum. Revista d'art medieval" sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època, juntament amb el retaule major de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Burgunya). Un conjunt singular que ja ha rebut l'atenció historiogràfica, però nosaltres analitzem diversos aspectes poc atesos que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pona part inèdita, delimitant la tasca executada per Joan Dartrica i Joan d'Aragó, al mateix temps que es du a terme la revisió del treball de Pedro Robredo. D'altra banda, l'estudi iconogràfic global de l'obra i la documentació escrita ens condueix a desenvolupar una nova teoria sobre quin era l'objectiu de l'obra, doncs, es tracta d'un retaule-reliquiari a l'entorn del sarcòfag de sant Feliu. Des del nivell pictòric, eixamplem la informació relativa a les fonts i models que van poder utilitzar els artistes, i ja des del documental, transcrivim quatre documents, tres dels quals inèdits, relacionats amb l'activitat de l'escultor Pedro Robredo al retaule gironí.
Vegeu també: (Juntament amb Francesc Ruiz Quesada), "Pedro Robredo. Animal fantàstic, retaule de Sant Feliu", Museu d'Art de Girona. 2017. 12 mesos - 12 obres, Girona, 2018, pàgs. 28-31.

Taller de Pedro Robredo. Detall del guardapols

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).

Els vestigis catalans de la col·lecció pictòrica de Charles Macalester (1798-1873) a Filadèlfia

El Museu Nacional d'Art de Catalunya acaba de publicar el volum " Col·leccionistes que han fet museus 2024 ", corresponent a les jornades celebrades l'any passat. En aquest cas dedico un estudi a  Charles Macalester,  un home de negocis dels Estats Units  d’Amèrica, establert a Filadèlfia , que va viure al segle XIX. Va dedicar-se a ser corredor de borsa, inversor en béns immobiliaris i director de banc. A la seva mort (l’any 1873) va fer deixes per valor de 330.000 dòlars i tenia una col·lecció pictòrica amb 84 obres, que va heretar la seva filla Lily. Els seus descendents, residents a  Barcelona  des dels anys 40 del segle XX, conserven set pintures al seu domicili, més altres dues que van fer donació al Museu Nacional d’Art de Catalunya : un Bassano (2005) i un retrat anònim anglès (2022). Aquesta família també ha salvaguardat un catàleg manuscrit de l’originària col·lecció Macalester , que podem reconstruir, analitzar i, en algun cas, advertir el seu parado...