El Mestre del Tallat: un escultor al voltant del 1500 actiu al Monestir de Poblet, Castell de Solivella i Santuari del Tallat

El diumenge 11 de novembre de 2018 es va presentar a Montblanc el número 36 de l'Aplec de Treballs de Montblanc. Enguany, conjuntament amb l'amic Damià Amorós, hem realitzat un article entorn d'una personalitat artística que hem anomenat el "Mestre del Tallat". El text tracta sobre un escultor actiu al Monestir de Poblet, el Castell de Solivella i al Santuari del Tallat, és a dir, entre la Conca de Barberà i l'Urgell, en un període cronològic a cavall dels segles XV i XVI, concretament entre 1475 i 1510.

Ressò a la premsa:
- Gerard Bosch Castro, "El Mestre del Tallat, un artista desconegut del 1500 entre Poblet, Solivella i el Santuari del Tallat", Espluga FM Ràdio, 18 de gener de 2019.
- Júlia Giribets, "El Mestre del Tallat: la connexió entre el Monestir de Poblet, el Santuari del Tallat i el Castell de Solivella", Tarragona Digital, 20 de gener de 2019.
- Damià Amorós, "Darrere els passos del Mestre del Tallat", Diari Ara, 23 de gener de 2019.

Sant Miquel matant el drac, Centre d'interpretació del
Castell de Solivella

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog