Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi, realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela que reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una còpia al Museu del Prado (Madrid).

Ressò a la premsa:

* Maria PALAU, "Un Giordano secret", El Punt Avui, 17 de gener de 2021.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Més informació

Falsos mites al Pla d'Urgell

Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog