Passa al contingut principal

Retalls d'art a Mascançà

Antic retaule de Sant Pere Claver a Castellnou de Seana (foto: J.Y.) 

El passat 8 d'octubre de 2020 es va presentar al Centre Cultural de Mollerussa l'11è número de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En aquesta ocasió presentem un
article que analitza tretze obres artístiques pladurgellenques, ordenades de forma cronològica. La majoria dels casos són béns no catalogats i que se'ls hi ha dedicat poca o nul·la atenció historiogràfica. Peces interessants que conformen el patrimoni històric de la comarca: heràldica (Bell-lloc d'Urgell i Aguilella), argenteria (Fondarella), l'època del barroc (El Palau d'Anglesola, Castellnou de Seana, El Poal, Bellvís i Linyola), Eclecticisme (Vilanova de Bellpuig), Modernisme (Bellvís), art franquista (Castellnou de Seana i Miralcamp) i pintura mural del segle XX (Miralcamp).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651)

Atlant del retaule major a Santes Creus (foto: Elena Milà) A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic  (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article  sorgit a partir d'u na conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric  un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594. 

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

Taller dels Vergós, Crist camí del calvari (detall) El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educ

Tres pintures barroques a l'ermita de l'Albi

Abdó Ricart (?), Santa Madrona, 1662-1663 (procedent de l'antic convent de Santa Madrona a Barcelona?) Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un petit estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents : en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme  a  l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió . Aquesta darrera pintura (vegeu foto