Salta al contingut principal

Sobre portes i finestres de pedra

Portada del llibre publicat
 

A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies. 

L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", Museu de Tàrrega-Urgell, Museu Trepat de Tàrrega, Museu Comarcal de Cervera i Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell.


Ressenyes:
* Daniel ALTISENT, "Joan Yeguas Gassó. Sobre portes i finestres", Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell, 13, 2022, p. 183-184.

* Antoni CONEJO, "Yeguas Gassó, Joan, 2021. Sobre portes i finestres de pedra", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 21, 2023, p. 154-157.


Ressò a la premsa:

* Ignasi GÓMEZ CABRERA, "Joan Yeguas presenta el seu nou llibre 'Sobre portes i finestres de pedra", Mollerussa Televisió, 26 de gener de 2021.  
* Miquel BRESOLÍ, "Joan Yeguas recull en un llibre portes i finestres renaixentistes de la plana de Ponent", Vilaweb Mollerussa, 27 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica un llibre sobre portes i finestres del Renaixement a la plana de Lleida", Comarques de Ponent, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas recull 20 anys de recerca en el llibre 'Sobre portes i finestres de pedra'", Territoris.cat, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica el primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres del Renaixement", Cultura i paisatge.cat, 28 de gener de 2021.
* Ia BONET, "Art al territori: parlem amb Joan Yeguas sobre la seva recerca 'Sobre portes i finestres de pedra'", Alpicat Ràdio, 10 de febrer de 2021.
* Jordi BONILLA, "Joan Yeguas: la difusió artística s'ha de fer si creus que allò que un valor afegit", Territoris.cat, 12 de febrer de 2021.
* Jaume BARRULL CASTELLVÍ, "Renaixement d'estar per casa", Lectura [suplement dominical del diari Segre], núm. 1.186, 14 de febrer de 2021, pàgs. 16-19.
* "El primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres publicat per Joan Yeguas", El Pregoner d'Urgell, núm. 933, 20 de febrer de 2021.
* Ariadna GUIU, "Descobrint portes i finestres de pedra de la mà de l'historiador Joan Yeguas", El Pla d'Urgell TV, 19 de febrer de 2021.
* Jordi BORRÀS, "La perifèria del Renaixement", La Mira, 5 de febrer de 2022.



Comentaris

  1. Quina es l'editorial?

    Gràcies!

    xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre ha estat editat per "Saladrigues impressors" (de Bellpuig). Et pots posar en contacte amb ells: info@saladrigues.com

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).