Salta al contingut principal

Sobre portes i finestres de pedra

Portada del llibre publicat
 

A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies. 

L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", Museu de Tàrrega-Urgell, Museu Trepat de Tàrrega, Museu Comarcal de Cervera i Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell.


Ressenyes:
* Daniel ALTISENT, "Joan Yeguas Gassó. Sobre portes i finestres", Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell, 13, 2022, p. 183-184.

* Antoni CONEJO, "Yeguas Gassó, Joan, 2021. Sobre portes i finestres de pedra", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 21, 2023, p. 154-157.


Ressò a la premsa:

* Ignasi GÓMEZ CABRERA, "Joan Yeguas presenta el seu nou llibre 'Sobre portes i finestres de pedra", Mollerussa Televisió, 26 de gener de 2021.  
* Miquel BRESOLÍ, "Joan Yeguas recull en un llibre portes i finestres renaixentistes de la plana de Ponent", Vilaweb Mollerussa, 27 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica un llibre sobre portes i finestres del Renaixement a la plana de Lleida", Comarques de Ponent, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas recull 20 anys de recerca en el llibre 'Sobre portes i finestres de pedra'", Territoris.cat, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica el primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres del Renaixement", Cultura i paisatge.cat, 28 de gener de 2021.
* Ia BONET, "Art al territori: parlem amb Joan Yeguas sobre la seva recerca 'Sobre portes i finestres de pedra'", Alpicat Ràdio, 10 de febrer de 2021.
* Jordi BONILLA, "Joan Yeguas: la difusió artística s'ha de fer si creus que allò que un valor afegit", Territoris.cat, 12 de febrer de 2021.
* Jaume BARRULL CASTELLVÍ, "Renaixement d'estar per casa", Lectura [suplement dominical del diari Segre], núm. 1.186, 14 de febrer de 2021, pàgs. 16-19.
* "El primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres publicat per Joan Yeguas", El Pregoner d'Urgell, núm. 933, 20 de febrer de 2021.
* Ariadna GUIU, "Descobrint portes i finestres de pedra de la mà de l'historiador Joan Yeguas", El Pla d'Urgell TV, 19 de febrer de 2021.
* Jordi BORRÀS, "La perifèria del Renaixement", La Mira, 5 de febrer de 2022.



Comentaris

  1. Quina es l'editorial?

    Gràcies!

    xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre ha estat editat per "Saladrigues impressors" (de Bellpuig). Et pots posar en contacte amb ells: info@saladrigues.com

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.