Salta al contingut principal

Artesans del barroc. Cervera i l'art del seu temps

Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra. Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de "L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814)", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Costa o Jaume Padró, fins als artífexs menys coneguts, sovint amb obra documentada i no conservada. Per tant, l'estudi es basa en un profund estat de la qüestió, i faig referència a algunes obres inèdites, com els relleus de sant Cristòfol (foto) de Francesc Grau (conservats a l'església de Sant Cristòfol de Cervera), o l'antic retaule de sant Tomàs d'Aquino que hi havia a l'església de Sant Domènec de Cervera (actualment al temple cerverí de Santa Maria), entre moltes d'altres.
Francesc Grau, Derrota del diable davant la creu (foto: Marc Castellà)

Cliqueu aquí per a una: Visita virtual (de l'expo)

Ressò mediàtic de l'exposició i el catàleg:
- VELASCO, A., "La revolució serà barroca", La República, 2019 (1 de novembre).
- AMORÓS, D., "Artesans del barroc: Cervera i l'art del seu temps", El Temps de les Arts, 2019 (20 de novembre).
- GRANELL, A., "Cervera i els artesans del barroc", Núvol. El digital de la cultura, 2019 (25 de novembre).
- RIBERA, R., "Artesanos del barroco. Cervera y el arte de su tiempo", Infoenpunto, 2021(13 de juny).

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació