Artesans del barroc. Cervera i l'art del seu temps

Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra. Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de "L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814)", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Costa o Jaume Padró, fins als artífexs menys coneguts, sovint amb obra documentada i no conservada. Per tant, l'estudi es basa en un profund estat de la qüestió, i faig referència a algunes obres inèdites, com els relleus de sant Cristòfol (foto) de Francesc Grau (conservats a l'església de Sant Cristòfol de Cervera), o l'antic retaule de sant Tomàs d'Aquino que hi havia a l'església de Sant Domènec de Cervera (actualment al temple cerverí de Santa Maria), entre moltes d'altres.

Francesc Grau, Derrota del diable davant la creu (foto: Marc Castellà)

Cliqueu aquí per a una: Visita virtual (de l'expo)

Ressò mediàtic de l'exposició i el catàleg:

- VELASCO, A., "La revolució serà barroca", La República, 2019 (1 de novembre).

- AMORÓS, D., "Artesans del barroc: Cervera i l'art del seu temps", El Temps de les Arts, 2019 (20 de novembre).

- GRANELL, A., "Cervera i els artesans del barroc", Núvol. El digital de la cultura, 2019 (25 de novembre).

- RIBERA, R., "Artesanos del barroco. Cervera y el arte de su tiempo", Infoenpunto, 2021(13 de juny).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Més informació

Falsos mites al Pla d'Urgell

Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog