Francisco Montermoso: un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera

Ahir es va penjar a la xarxa el número 24 de la revista "Miscel·lània cerverina", editada per la Paeria de Cervera. En aquest cas publico un text sobre un mestre castellà actiu a Catalunya durant l'època del Renaixement, Francisco Montermoso. Dedicat a aquest artífex havia realitzat un breu estudi l'any 2004, i ara actualitzo l'estat de la qüestió i, a més, ofereixo noves perspectives mitjançant l’atribució d’algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), incrementant i enriquint el volum de feina coneguda que va dur a terme. Entre les recents atribucions hi ha: la façana de la Casa del Degà de Barcelona (cap al 1548), la Casa Joan de Cervera (1549), la portada de l'església prioral de Reus (cap al 1562), imatgeria arquitectònica a la catedral de Tortosa (entre 1562-1566), obres al Palau Despuig de Tortosa (cap al 1564) i la porta d'un estudi de l'antiga Casa de la Ciutat de Tortosa (cap al 1567).

Francisco Montermoso, Àngel custodi, cap al 1567
(foto: Joan-Hilari Muñoz)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Més informació

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes.

Més informació

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog