Passa al contingut principal

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un any. Però aquesta decisió també fou apelada i, gràcies a una pragmàtica reial de Ferran el Catòlic del 1481, va ser retornada al jove Ramon III, que després esdevindria virrei de Nàpols. Malgrat que aquest tema es va continuar disputant als jutjats, i semblava que no tenia final, finalment el 1537 es va arribar a un acord a canvi d'una indemnització econòmica als hereus. El document sorgeix a inicis del segle XVII, quan un altre hereu estudia ressuscitar l'assumpte, recopilant informació i fent un arbre genealògic de la seva branca familiar (foto).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme