Salta al contingut principal

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un any. Però aquesta decisió també fou apelada i, gràcies a una pragmàtica reial de Ferran el Catòlic del 1481, va ser retornada al jove Ramon III, que després esdevindria virrei de Nàpols. Malgrat que aquest tema es va continuar disputant als jutjats, i semblava que no tenia final, finalment el 1537 es va arribar a un acord a canvi d'una indemnització econòmica als hereus. El document sorgeix a inicis del segle XVII, quan un altre hereu estudia ressuscitar l'assumpte, recopilant informació i fent un arbre genealògic de la seva branca familiar (foto).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).

Els vestigis catalans de la col·lecció pictòrica de Charles Macalester (1798-1873) a Filadèlfia

El Museu Nacional d'Art de Catalunya acaba de publicar el volum " Col·leccionistes que han fet museus 2024 ", corresponent a les jornades celebrades l'any passat. En aquest cas dedico un estudi a  Charles Macalester,  un home de negocis dels Estats Units  d’Amèrica, establert a Filadèlfia , que va viure al segle XIX. Va dedicar-se a ser corredor de borsa, inversor en béns immobiliaris i director de banc. A la seva mort (l’any 1873) va fer deixes per valor de 330.000 dòlars i tenia una col·lecció pictòrica amb 84 obres, que va heretar la seva filla Lily. Els seus descendents, residents a  Barcelona  des dels anys 40 del segle XX, conserven set pintures al seu domicili, més altres dues que van fer donació al Museu Nacional d’Art de Catalunya : un Bassano (2005) i un retrat anònim anglès (2022). Aquesta família també ha salvaguardat un catàleg manuscrit de l’originària col·lecció Macalester , que podem reconstruir, analitzar i, en algun cas, advertir el seu parado...