Passa al contingut principal

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme (de José Garnelo, Lluïsa Vidal o Josep M. Tamburini), natures mortes (de Tommaso Realfonzo, Luis E. Meléndez o Josep Mirabent), pintura religiosa (d'Andrea Lilli, Abraham Willemsen o Antoni Viladomat), entre altres. Val la pena esmentar algunes obres desconegudes, com un Luca Giordano, un Bernhard Keil (foto) o un seguidor d'Andrea Vaccaro.

Vegeu també el Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i d'arqueologia de Catalunya (RCCAAC): Francesc Fàbregas i Mas

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...