Passa al contingut principal

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)



El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l'estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem, realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'inventari es recullen elements materials que indiquen el tipus de vida que portava el propietari, i donen idea de com era la casa d'un personatge benestant d'àmbit rural: amb eines relacionades amb la pagesia, el parament de la llar i, finalment, un petit capítol d'objectes de luxe. Tot això es detalla en un document que transcrivim en apèndix, redactat en llengua catalana, que testimonia la riquesa del vocabulari, el qual també analitzem en un apartat específic.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]