Passa al contingut principal

El treball en pedra i en fusta al segle XVI a l'església de Sant Miquel de Barcelona


El passat 11 de maig es va presentar el llibre "L'església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona. Un patrimoni itinerant", fruit de la VII Jornada de Basíliques Històriques de Barcelona (celebrada el maig de 2022). En el citat volum publico un estat de la qüestió sobre l'activitat arquitectònica i artística al temple barceloní al llarg del segle XVI. L'enderroc de l'edifici a l'any 1868 ha privat que algunes obres hagin arribat fins a l'actualitat, entre les que hi havia una capella per a la família Requesens (1507-1512), quatre capelles de la família Descoll (1535-1545), l'ampliació del cadiram del cor (1538), la fàbrica de l'orgue (1558) o la construcció d'una tribuna d'accés a l'església des de la Casa de la Ciutat (1598). Però altres obres s'han conservat, encara que sigui de manera fragmentària: a l'església de la Mercè hi ha la portada de René Ducloux (1516); al Museu Nacional d'Art de Catalunya trobem la Dormició de la Mare de Déu de Damià Forment (1535-1536) o un quadre de Sant Restitut d'inicis del segle XVII; i al Museu Diocesà de Barcelona podeu veure el sepulcre de Jeroni Descoll (1936), dues imatges de Gil de Medina (1545), una magnífica imatge de sant Miquel (de cap al 1500) o un sant Jeroni inèdit atribuïble a Martí Díez de Liatzasolo, etc..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]