Passa al contingut principal

El treball en pedra i en fusta al segle XVI a l'església de Sant Miquel de Barcelona


El passat 11 de maig es va presentar el llibre "L'església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona. Un patrimoni itinerant", fruit de la VII Jornada de Basíliques Històriques de Barcelona (celebrada el maig de 2022). En el citat volum publico un estat de la qüestió sobre l'activitat arquitectònica i artística al temple barceloní al llarg del segle XVI. L'enderroc de l'edifici a l'any 1868 ha privat que algunes obres hagin arribat fins a l'actualitat, entre les que hi havia una capella per a la família Requesens (1507-1512), quatre capelles de la família Descoll (1535-1545), l'ampliació del cadiram del cor (1538), la fàbrica de l'orgue (1558) o la construcció d'una tribuna d'accés a l'església des de la Casa de la Ciutat (1598). Però altres obres s'han conservat, encara que sigui de manera fragmentària: a l'església de la Mercè hi ha la portada de René Ducloux (1516); al Museu Nacional d'Art de Catalunya trobem la Dormició de la Mare de Déu de Damià Forment (1535-1536) o un quadre de Sant Restitut d'inicis del segle XVII; i al Museu Diocesà de Barcelona podeu veure el sepulcre de Jeroni Descoll (1936), dues imatges de Gil de Medina (1545), una magnífica imatge de sant Miquel (de cap al 1500) o un sant Jeroni inèdit atribuïble a Martí Díez de Liatzasolo, etc..

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació