Joan Yeguas Gassó

Durant l'any 2024 s'han anat publicant diferents biografies dins del " Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears " que es coordina des de l'Institut d'Estudis Catalans i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, sota la direcció de Francesc Fontbona, Eduard Vallès i Bonaventura Bassegoda, amb la voluntat de disposar en línia d'un ampli inventari de trajectòries vitals i creatives, juntament amb apartat bibliogràfic. En el meu cas he escrit les biografies de tres artistes de l'època que habitualment treballo (entre els segles XVI, XVII i XVIII): el pintor  Joan de Borgonya (cap a 1465-1525), i els escultors Damià Forment (cap a 1475/1480-1540) i  Ramon Amadeu (1745-1821). 

 En les darreres setmanes s'han obert dues exposicions a França sobre pintura del Segle d'Or espanyol, a les quals el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha prestat obres d'art. En concret: el "Martiri de sant Bartomeu" de Josep de Ribera a la mostra "Ribera. Ténèbres et lumière" al Petit Palais de París (comissariada per Annick Lemoine i Maïté Metz -  inaugurada el 5 de novembre ); "Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V", "Natura morta d'atuells" i "Natura morta amb plat de codonys" de Francisco de Zurbarán a "Zurbarán. Réinventer un chef-d'oeuvre" al Musée de Beaux-Arts de Lió (comissariada per Ludmila Virassamynaïken i  inaugurada el 5 de desembre ). D'aquestes pintures citades he redactat fitxes pels respectius catàlegs, en les quals he fet un estat de la qüestió sobre cadascuna i he aportat alguna dada d'arxiu inèdita.

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.