En les darreres setmanes s'han obert dues exposicions a França sobre pintura del Segle d'Or espanyol, a les quals el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha prestat obres d'art. En concret: el "Martiri de sant Bartomeu" de Josep de Ribera a la mostra "Ribera. Ténèbres et lumière" al Petit Palais de París (comissariada per Annick Lemoine i Maïté Metz - inaugurada el 5 de novembre); "Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V", "Natura morta d'atuells" i "Natura morta amb plat de codonys" de Francisco de Zurbarán a "Zurbarán. Réinventer un chef-d'oeuvre" al Musée de Beaux-Arts de Lió (comissariada per Ludmila Virassamynaïken i inaugurada el 5 de desembre). D'aquestes pintures citades he redactat fitxes pels respectius catàlegs, en les quals he fet un estat de la qüestió sobre cadascuna i he aportat alguna dada d'arxiu inèdita.
D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada