Joan Yeguas Gassó

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

  El passat 24 de gener es va inagurar al Museu de Valls l'exposició "De la matèria a l'eternitat. Natures mortes de la col·lecció de J. A. Roura i Comas", la qual romandrà oberta fins el 3 de maig. En el catàleg de la mostra he escrit dos textos: un més breu de caire introductori sobre el  món de la natura morta , i un altre  relacionat amb els bodegons barrocs d'escola espanyola . En aquest darrer, he pogut estudiar un conjunt de dotze pintures, de qualitats i autories diverses, algunes de les quals ja estaven situades  en un context interpretatiu adequat   per catàlegs de subhastes o estudis acadèmics puntuals: un anònim madrileny, un Tomàs Hiepes, dos Pedro de Camprobín o un Bartolomé Montalvo. També he pogut establir noves atribucions: tres que abans eren anònims, ara són  un Bernardo Polo (vegeu foto), un Tomàs Hiepes (un altre) i  un seguidor de Juan van der Hamen (proper a l'òrbita de Francisco Barrera); un que anteriorment estava adjudicat al ...

  Retaule major de l'església de Bràfim (foto: Carles Cubos) El passat desembre s'ha publicat el  número 18 de la revista " Cultura i paisatge a la ruta del Cister ", en el qual he escrit un article  sobre els béns mobles dels segles XVII i XVIII que hi ha al temple parroquial de Bràfim (l'Alt Camp),  il·lustrat amb unes magnífiques fotografies de Carles Cubos. Es tracta d'u n conjunt força interessant que s'ha preservat en una població propera a  Valls, Tarragona i el monestir de Santes Creus. Cronològicament, la primera obra és un retaule inèdit dedicat a sant Roc que es pot atribuir al pintor Cristòfor Hortoneda, fet cap a l'any 1620. Després trobem el retaule major, iniciat entre 1630-1650, que posteriorment  va ser  ampliat perquè fou traslladat a una església nova més gran, i les seves respectives dimensions serien discordants (deuria quedar esquifit en el nou espai); això és una cosa bastant excepcional, i va passar en en dues ocasions (el 1733 ...

El Museu Nacional d'Art de Catalunya acaba de publicar el volum " Col·leccionistes que han fet museus 2024 ", corresponent a les jornades celebrades l'any passat. En aquest cas dedico un estudi a  Charles Macalester,  un home de negocis dels Estats Units  d’Amèrica, establert a Filadèlfia , que va viure al segle XIX. Va dedicar-se a ser corredor de borsa, inversor en béns immobiliaris i director de banc. A la seva mort (l’any 1873) va fer deixes per valor de 330.000 dòlars i tenia una col·lecció pictòrica amb 84 obres, que va heretar la seva filla Lily. Els seus descendents, residents a  Barcelona  des dels anys 40 del segle XX, conserven set pintures al seu domicili, més altres dues que van fer donació al Museu Nacional d’Art de Catalunya : un Bassano (2005) i un retrat anònim anglès (2022). Aquesta família també ha salvaguardat un catàleg manuscrit de l’originària col·lecció Macalester , que podem reconstruir, analitzar i, en algun cas, advertir el seu parado...

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.