Joan Yeguas Gassó

El diumenge 15 de juliol s'ha presentat al Museu Arxiu de Montblanc i comarca el número 30 de la revista "Aplec de treballs" que es publica des del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. En aquest número de l'any 2012 publiquem un petit article , on donem a conèixer una nova obra dins el catàleg d'Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor de l'època del barroc d'enorme qualitat. Es tracta d'una marededéu d'alabastre (vegeu foto) que, dotze generacions després, encara conserven tres familiars descendents del germà de l'artista. Una obra que Isidre hauria regalat al seu germà Pau Espinalt, que s'havia casat al mas Campserver de Fals (el Bages). Al marge d'això, l'escultura no ofereix cap mena de dubte estilístic amb la resta de la producció de l'artista. Vegeu-ne una ressenya: Antoni M. MARSAL, " Documenten una marededéu com una obra de l'artista sarralenc Espinalt ", Diari de Tarragona , 2012 (3 d'ago

El passat 18 de maig de 2012 es va presentar el llibre L'església de Linyola , dins del qual podeu trobar aquest estudi. Vegeu ressenyes de la presentació a diferents mitjans: vilaweb , mascançà i bisbat d'Urgell . L'acte fou tot un luxe: per fer-se al magnífic temple linyolenc, tot engalanat per l'Ignasi Carles; i per la presència massiva d'unes 150 ànimes com a públic. L'obra ha estat sufragada per l'Ajuntament de la vila i la Diputació de Lleida, amb l'imprescindible recolzament del rector, Mn. Pere Cañada. El llibre compta amb un pròleg, a càrrec del polifacètic Alberto Velasco; una part dedicada a la descripció del contracte i la visió històrica de l'immoble, de l'Esteve Mestre; í un emmarcament estilístic del temple i del campanar en el context arquitectònic que els pertany, de la Maria Garganté. La meva part està dedicada a l'escultura d'època moderna: la portada d'Andrea Fortunato de Peregrinis (vegeu un detall a la foto), 

El passat 26 d'abril va presentar-se el número 26 (2012) d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell , on, juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem publicat un estudi. L' article en qüestió tracta sobre la creació, la gestió diària i el funcionament de l'escola de dibuix que entre 1777 i 1781 va funcionar a Tàrrega, sota l'empara de la Societat Econòmica d'Amics del País de la mateixa ciutat, fundada el 1776 i que fou una de les primeres d'aquest tipus a Catalunya. Una escola de formació professional elemental que seguia el model de l'Escola Gratuïta de Disseny de la Junta de Comerç de Barcelona. El seu primer director fou Josep Fontanet i Bertran, argenter targarí i procurador de l'escultor acadèmic Lluís Bonifàs. Fontanet fou l'autor del dibuix, després gravat per Pasqual Pere Moles, del distintiu de la dita Societat Econòmica de Tàrrega (vegeu foto). 

Ha sortit la nova revista digital Podall. Publicació de cultura, patrimoni i ciències editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. En aquest número 1 (de 2011) apareix un article dedicat a una escultura alabastrina de la Mare de Déu dels Àngels, obra procedent del monestir de Poblet i conservada en una col·lecció particular. Es tracta de l'única peça que roman d'un retaule que fou contractat el 1713 per l'escultor Isidre Espinalt i Serra-rica, però realitzada per dos col·laboradors seus, Joan Coll i Joan Julià.

Avui, dia de sant Antoni abat, felicitem l'onomàstica d'Antoni Gutiérrez i Rius, autor de l'escultura "Utxafava". L'Antoni és professor jubilat que s'ha instal·lat a Bellpuig, on amb fusta realitza peces artesanals úniques, de gran finor. En aquest cas, ha encaixat una pedra de muntanya (va viure 20 anys a l'Aran) en una base amb incrustacions de marqueteria. Utxafava , antic nom de Vila-sana, va servir d'inspiració a la Irene Barón per obrir un establiment de turisme rural ( Casa Utxafava ) en aquest poble del Pla d'Urgell l'any 2005. L'Antoni ens va sorprendre amb el regal d'aquesta obra, signada a la part inferior, a finals de novembre de 2011. Ara jo i la Irene li volem agrair el detall. Moltes gràcies.

Text que gira entorn de l'imatge de sant Isidor de Quios, obra en alabastre que es conserva a la capella del mateix nom que hi ha a la plaça major de Mollerussa. Primer fem referència a l'origen etimològic del nom del sant, l'hagiografia i l'existència de les relíquies, i la difusió del seu culte arreu del territoris mediterranis. Després fem esment al culte del sant a Mollerussa: inici i evolució de la festivitat, els goigs i la capella. Per acabar amb l'escultura protagonista de l'article, una obra que es dataria entre 1500-1525. Vegeu l' article .

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]