Passa al contingut principal

Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla



En el darrer número de la publicació anual Urtx. Revista Cultural de l'Urgell, que costejen el Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Històric Comarcal de l'Urgell, corresponent a l'any 2009, apareix un altre article meu. En concret, oferim al lector el testimoni de quatre obres adscrites a la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que tornen a deixar palès la qualitat i la varietat de l’art català en època moderna. Es tracta de diversos fragments procedents de les obres realitzades pels Grau en el segle XVII al monestir de Poblet, un relleu de la cartoixa d’Escaladei adjudicable a Isidre Espinalt, i dues obres (un sepulcre i un retaule) de la vila de Ciutadilla (cliqueu: Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla). Particularment interessant, és l'atribució d'un relleu que representa un Sant Sopar, procedent de la dita cartoixa i datable el 1695, d'excel·lent qualitat com podeu observar en el detall d'un apòstol (vegeu foto adjunta), obrat pel dit Isidre Epinalt i Serra-rica (Sant Joan d’Oló, 1658 – Sarral, 1737).

Vegeu ressenya: 
Roser Puig i Tàrrech, "Notes i ressenyes bibliogràfiques", Aplec de Treballs, Montblanc, 28, 2010, pàg. 227.




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació