Passa al contingut principal

La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l'època del Renaixement (1500-1640)

El divendres 20 de setembre de 2013 es va presentar a la parroquial de Vilagrassa el llibre: "Romànic a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa", com a les actes de la XVII Jornada de Treball organitzades a finals de 2011. Al darrere de tot hi ha el Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Dins d'un títol tan medieval, hi trobem el meu article d'època moderna, on s'estudien diferents obres "renaixentistes" de les dues viles urgellenques. De Vilagrassa hi podeu trobar l'ermita del Roser (1561-1600); i modificacions de l'església parroquial (1549-1608). D'Anglesola: el retaule de santa Anna (1523-1524), que atribuïm a la personalitat de Pere Homdedéu (vegeu foto), a qui també adjudiquem un retaulet del Museu de Lleida; un relleu de la Deposició atribuït al taller de Damià Forment, i ara al Museu de Solsona; la nova parroquial (1550-1606); reformes al convent trinitari (1529, 1600, 1611-1612, 1634, 1652, 1733-1745); la creu de terme de santa Anna (1582); o la creu de terme del Salat. I a tot això, cal sumar les 30 cases d'ambues poblacions, entre les que cal destacar: cal Gasol, cal Paguera i la Casa Gran d'Anglesola; i ca l'Antonet, cal Giró, cal Botes i el Mas de l'Estadella de Vilagrassa. A la part final, hi ha un capítol sobre dades documentals sobre picapedrers, els sostres de guix del Mas de l'Estadella i la notícia inèdita d'un retaule pintat per Jaume Bazin el 1568.

Vegeu-ne un breu report dins la ressenya del llibre miscel·lànic: Montserrat Casas Nadal, "Miquel Torres, Joan-Ramon González, Dolors Gabarra i Josep Sanahuja (coord.), Romànic tardà a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa. Actes dela Jornada de Treball XLII, Vilagrassa, 27 novembre de 2011, Sant Martí de Riucorb,Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, 605 pp. ISBN 978-84-616-6031-5", Anuario de Estudios Medievales, 44/1, 2014, pàgs. 535-536.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]