Passa al contingut principal

Novetats al voltant de l'obra en alabastre d'Isidre Espinalt i Serra-rica

Juntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz, hem publicat un nou article a la revista montblanquina "Aplec de Treballs", número 32, de 2014, que es va presentar el passat 28 de setembre. Un estudi on es presenten diferents obres inèdites o poc conegudes que atribuïm a Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor bagenc establert a Sarral. Es tracta d'obres alabastrines la procedència de les quals està vinculada amb la ciutat de Tortosa i la cartoixa d'Escadadei. Al Museu de Tortosa hi ha un escut heràldic d'Escaladei sostingut per dos àngels, i un altre escut amb angelets que formaria part de monument funerari del bisbe Auther. A la catedral tortosina s'ha localitzat un fragment de cap d'àngel, i, per altra banda, quatre querubins que ningú havia advertit a la magnífica capella de la Cinta (vegeu foto). Al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal un altre escut amb l'heràldica d'Escaladei. I dins la cartoixa del Priorat hem adjudicat a l'escultor: un escut de Maria, i fins a 56 fragments trobats en una excavació realitzada entre 2010-2013 que haurien format part del conjunt de la capella del Sagrari. Cliqueu per llegir l'article

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]