Passa al contingut principal

Els retaules barrocs de Prades de la Molsosa

Ahir va aparèixer un article meu a la revista "Llobregós informatiu", que es fa a Torà i que s'adreça als habitants de la vall del riu Llobregós. Habitualment no faig posts sobre articles d'aquest tipus, breus, però crec que en aquest cas val la pena. Per què? Perquè es tracta de tres retaules força interessants, l'escultura dels quals fou realitzada entre 1640 i 1675. El retaule dels sants Abdó i Senen ja havia estat atribuït encertadament a Miquel Vidal. En aquest punt parlo d'un mestre anònim a qui caldria adjudicar tres obres: Riner, Agramunt, Ponts i La Seu d'Urgell. Els altres dos són retaules a mig acabar pel taller de Joan Grau. El del Roser seria acabat pel seu deixeble, Pau Sunyer, al voltant de 1673. I el retaule de sant Ponç fou acabat per un escultor anònim més maldestre.

Vegeu també: Claustre Augé - Joan Yeguas, "El retaule del Roser de Prades de la Molsosa. Variació i complexitat d'una restauració", Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, Solsona, 14, 2016 [2017], p. 109-127.
Déu Pare al capdamunt del retaule del Roser (Prades de la Molsosa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]