Passa al contingut principal

Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or

Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656)
Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes.

Vegeu també:
- J.Y., "Interioritats sobre l'exposició de natures mortes del Segle d'Or", Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya (3 de desembre de 2015).

Vegeu ressenyes:
- Francesc Miralpeix, "Breus reflexions sobre l'exposició Incòlume" a Fòrum de les Arts i del Patrimoni (4 de novembre de 2015).
- Ramon Ribera, "Catálogo de la exposición del MNAC: Incòlume", a Infoenpunto (27 d'octubre de 2015).
- Lito Caramés, "Froitos, flores, libros: naturezas mortas ben vivas" a PrazaCatalyunya.prazapublica.com (28 de novembre de 2015).
- Aleix Mataró, "Cistelles omnipresents", a Aleix Art (27 de gener de 2016).

Vegeu més fotos i dades:
http://www.museunacional.cat/es/incolume-bodegones-del-siglo-de-oro
https://www.youtube.com/watch?v=wc-dnmzdD7c&feature=youtu.be

Vegeu un recull de premsa:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/09/catalunya/1444415879_438536.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/naturalezas-muertas-coleccion-4585109
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/907208-injeccio-de-bodegons.html
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-exposicion-incolume-bodegones-mnac-20151007133400.html
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-natura-morta-emergeix-al-mnac-amb-incolume/
http://www.lavanguardia.com/cultura/20151007/54437946497/mnac-exhibe-bodegones-del-siglo-xvii-depositados-por-un-coleccionista-anonimo.html
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Revisio-dun-art-menor_0_1451254874.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme