Passa al contingut principal

Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or

Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes.
Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656)


Vegeu també:
- J.Y., "Interioritats sobre l'exposició de natures mortes del Segle d'Or", Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya (3 de desembre de 2015).

Vegeu ressenyes:
- Francesc Miralpeix, "Breus reflexions sobre l'exposició Incòlume" a Fòrum de les Arts i del Patrimoni (4 de novembre de 2015).
- Ramon Ribera, "Catálogo de la exposición del MNAC: Incòlume", a Infoenpunto (27 d'octubre de 2015).
- Lito Caramés, "Froitos, flores, libros: naturezas mortas ben vivas" a PrazaCatalyunya.prazapublica.com (28 de novembre de 2015).
- Aleix Mataró, "Cistelles omnipresents", a Aleix Art (27 de gener de 2016).

Vegeu més fotos i dades:
http://www.museunacional.cat/es/incolume-bodegones-del-siglo-de-oro
https://www.youtube.com/watch?v=wc-dnmzdD7c&feature=youtu.be

Vegeu un recull de premsa:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/09/catalunya/1444415879_438536.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/naturalezas-muertas-coleccion-4585109
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/907208-injeccio-de-bodegons.html
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-exposicion-incolume-bodegones-mnac-20151007133400.html
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-natura-morta-emergeix-al-mnac-amb-incolume/
http://www.lavanguardia.com/cultura/20151007/54437946497/mnac-exhibe-bodegones-del-siglo-xvii-depositados-por-un-coleccionista-anonimo.html
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Revisio-dun-art-menor_0_1451254874.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics. [escolteu-ne un podcast: Joan Yeguas - Felip Gallart - Rosa Peroy, " Falsos mites del Pla d'Urgell ", Lleida24.cat , 27 de novembre de 2024.]