Passa al contingut principal

Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or

Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes.
Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656)


Vegeu també:
- J.Y., "Interioritats sobre l'exposició de natures mortes del Segle d'Or", Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya (3 de desembre de 2015).

Vegeu ressenyes:
- Francesc Miralpeix, "Breus reflexions sobre l'exposició Incòlume" a Fòrum de les Arts i del Patrimoni (4 de novembre de 2015).
- Ramon Ribera, "Catálogo de la exposición del MNAC: Incòlume", a Infoenpunto (27 d'octubre de 2015).
- Lito Caramés, "Froitos, flores, libros: naturezas mortas ben vivas" a PrazaCatalyunya.prazapublica.com (28 de novembre de 2015).
- Aleix Mataró, "Cistelles omnipresents", a Aleix Art (27 de gener de 2016).

Vegeu més fotos i dades:
http://www.museunacional.cat/es/incolume-bodegones-del-siglo-de-oro
https://www.youtube.com/watch?v=wc-dnmzdD7c&feature=youtu.be

Vegeu un recull de premsa:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/09/catalunya/1444415879_438536.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/naturalezas-muertas-coleccion-4585109
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/907208-injeccio-de-bodegons.html
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-exposicion-incolume-bodegones-mnac-20151007133400.html
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-natura-morta-emergeix-al-mnac-amb-incolume/
http://www.lavanguardia.com/cultura/20151007/54437946497/mnac-exhibe-bodegones-del-siglo-xvii-depositados-por-un-coleccionista-anonimo.html
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Revisio-dun-art-menor_0_1451254874.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.