Passa al contingut principal

Art de l'època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb)

Detall classicista de la campana gran

El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630.

Comentaris

  1. Benvolgut SantiYeguas Gassó, m'emociona tot el que aportes sobre el Renaixement a Llorenç, en aquell temps llorenç de Vallbona, per formar part de la baronia del mateix nom. Jo sempre he estat d'acord amb el nostre veï , en altre temps el millor historiador sobre el monestir i els pobles que formaven la baronia, que tu prou be coneixes. Si que m'havia adonat de la importància de la campana grossa i de la seva impressionant ornamentació, vaja de luxe. Jo m'havia passat pel cap que no l'haguessin fos a Calaf com la campana grossa del monestir, que la va fer fer l'abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, que governà el monestir durant 32 anys i amb grans dots de comandament. A Vallbona a aquesta campana fosa a Calaf pels mestres Llois i Adjutori, l'anomenen " la campana dels Perduts ". La familia de l'abadesa Riquer ten ien amplissimes propietats a l'alta Segarra i sobretot a Calaf, on encara casa seva li diuen la Torre del Marquès.
    Tot s'ha de dir l'església parroquial de Llorenç diria jo que es la més antiga de la baronia, no se si el Vilet és més antiga, no ho puc dir, però si que estem molt orgullosos que tu hi dediquis un treball, que ens aportarà llum als nostres origens, que encara que en sabem molt, mai es prou. M'agradarà llegir el treball complet.
    Em sembla molta església per poquissimes cases, que totes estaven al clos de la plaça, tancat pel portal de cal Bergadà. Com ja sabs algunes cases compartien la mateixa entrada, per falta d'espai, encara en el record de molts, com cal Bartomeu i cal Bori. i d'altres comunicacions intercases; al llorenç medieval tot estava aprofitat.
    El forn de la vila, el pou de la vila, el molé d'oli de la vila, etc....
    Gràcies per tot, algun dia ens coneixarem. Jo conex un metge fill de Castellnou de Seana que es dia Santi Giol i després llegeixo molt al Cisco Pasqual Greoles, gran coneixedor del territori i millor escriptor.
    Una abraçada
    Pep Capdevila

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules i consells.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme