El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630.
 |
| Detall classicista de la campana gran |
Benvolgut SantiYeguas Gassó, m'emociona tot el que aportes sobre el Renaixement a Llorenç, en aquell temps llorenç de Vallbona, per formar part de la baronia del mateix nom. Jo sempre he estat d'acord amb el nostre veï , en altre temps el millor historiador sobre el monestir i els pobles que formaven la baronia, que tu prou be coneixes. Si que m'havia adonat de la importància de la campana grossa i de la seva impressionant ornamentació, vaja de luxe. Jo m'havia passat pel cap que no l'haguessin fos a Calaf com la campana grossa del monestir, que la va fer fer l'abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, que governà el monestir durant 32 anys i amb grans dots de comandament. A Vallbona a aquesta campana fosa a Calaf pels mestres Llois i Adjutori, l'anomenen " la campana dels Perduts ". La familia de l'abadesa Riquer ten ien amplissimes propietats a l'alta Segarra i sobretot a Calaf, on encara casa seva li diuen la Torre del Marquès.
ResponEliminaTot s'ha de dir l'església parroquial de Llorenç diria jo que es la més antiga de la baronia, no se si el Vilet és més antiga, no ho puc dir, però si que estem molt orgullosos que tu hi dediquis un treball, que ens aportarà llum als nostres origens, que encara que en sabem molt, mai es prou. M'agradarà llegir el treball complet.
Em sembla molta església per poquissimes cases, que totes estaven al clos de la plaça, tancat pel portal de cal Bergadà. Com ja sabs algunes cases compartien la mateixa entrada, per falta d'espai, encara en el record de molts, com cal Bartomeu i cal Bori. i d'altres comunicacions intercases; al llorenç medieval tot estava aprofitat.
El forn de la vila, el pou de la vila, el molé d'oli de la vila, etc....
Gràcies per tot, algun dia ens coneixarem. Jo conex un metge fill de Castellnou de Seana que es dia Santi Giol i després llegeixo molt al Cisco Pasqual Greoles, gran coneixedor del territori i millor escriptor.
Una abraçada
Pep Capdevila
Moltes gràcies per les teves paraules i consells.
Elimina