Passa al contingut principal

Art de l'època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb)

El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630.
Detall classicista de la campana gran

Comentaris

  1. Benvolgut SantiYeguas Gassó, m'emociona tot el que aportes sobre el Renaixement a Llorenç, en aquell temps llorenç de Vallbona, per formar part de la baronia del mateix nom. Jo sempre he estat d'acord amb el nostre veï , en altre temps el millor historiador sobre el monestir i els pobles que formaven la baronia, que tu prou be coneixes. Si que m'havia adonat de la importància de la campana grossa i de la seva impressionant ornamentació, vaja de luxe. Jo m'havia passat pel cap que no l'haguessin fos a Calaf com la campana grossa del monestir, que la va fer fer l'abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, que governà el monestir durant 32 anys i amb grans dots de comandament. A Vallbona a aquesta campana fosa a Calaf pels mestres Llois i Adjutori, l'anomenen " la campana dels Perduts ". La familia de l'abadesa Riquer ten ien amplissimes propietats a l'alta Segarra i sobretot a Calaf, on encara casa seva li diuen la Torre del Marquès.
    Tot s'ha de dir l'església parroquial de Llorenç diria jo que es la més antiga de la baronia, no se si el Vilet és més antiga, no ho puc dir, però si que estem molt orgullosos que tu hi dediquis un treball, que ens aportarà llum als nostres origens, que encara que en sabem molt, mai es prou. M'agradarà llegir el treball complet.
    Em sembla molta església per poquissimes cases, que totes estaven al clos de la plaça, tancat pel portal de cal Bergadà. Com ja sabs algunes cases compartien la mateixa entrada, per falta d'espai, encara en el record de molts, com cal Bartomeu i cal Bori. i d'altres comunicacions intercases; al llorenç medieval tot estava aprofitat.
    El forn de la vila, el pou de la vila, el molé d'oli de la vila, etc....
    Gràcies per tot, algun dia ens coneixarem. Jo conex un metge fill de Castellnou de Seana que es dia Santi Giol i després llegeixo molt al Cisco Pasqual Greoles, gran coneixedor del territori i millor escriptor.
    Una abraçada
    Pep Capdevila

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules i consells.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res