Salta al contingut principal

Eveli Bulbena i la seva col·lecció d'art: orígens, Guerra Civil i actualitat

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona

Aquest mes d'abril ha sortit la publicació "Col·leccionistes que han fet museus 2022", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a l'estiu del 1936, i la seva recuperació un cop acabada la Guerra Civil. Finalment, la major part d'aquesta col·lecció (70 figures) fou adquirida el 1941 per l'Ajuntament de Barcelona, essent distribuïdes al Museu d'Història de Barcelona i al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona; el 1963, a través d'un llegat testamentari, van ingressar altres 4 peces al Museu Frederic Marès de Barcelona.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).
Publica un comentari a l'entrada
Més informació