Joan Yeguas Gassó

Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior. Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.).

Avui s'ha presentat el número 35 de la revista Urtx a Tàrrega, on publico dos articles. En aquest cas analitzo una sèrie d'obres escultòriques i pictòriques del segles XVII i XVIII escampades per diferents poblacions de la regió de Ponent (en concret a les comarques de l'Urgell i la Noguera, passant de puntetes per la Segarra -que ja havíem tocat en altres ocasions-). Val la pena assenyalar l'activitat de Carles Morató i Brugaroles a Oliola i a Anglesola, així com el descobriment d'un nou retaule a Menàrguens (inèdit a nivell historiogràfic) que cal adscriure al taller de Francesc Grau. Finalment, a mena d'apèndix, faig referència a quatre retaule il·lusoris, la versió més econòmica de la pintura en aquella època. Carles Morató i Brugaroles, sant Francesc de Paula, església d'Anglesola (foto: J.Y.)

El 6 de maig es presentarà el número 25 de la revista "Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers", corresponent a l'any 2021, en la qual publico, conjuntament amb els historiadors granollerins Cinta Cantarell i Jordi Planas, un text  relacionat amb l'adquisició de retaules gòtics per la Junta de Museus, a partir de l'informe redactat el 1915 pel membre i crític d'art Manuel Rodríguez Codolà. En concret, s'analitza la compra de dos conjunts pictòrics procedents de l'església de Sant Esteve de Granollers l'any 1917, un era l'antic retaule major i l'altre era el retaule de Sant Sebastià i Sant Eloi, el primer documentat i l'altre atribuït al complex taller encapçalat per la família Vergós. L'estudi ajuda a contextualitzar quina era la política d'adquisicions de la Junta de Museus per potenciar el fons de pintura medieval, i així evitar que algunes obres sortissin al mercat estranger.

Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra.  Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de " L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814) ", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Costa o Jaume Padró, fins als artífexs menys coneguts, sovint amb obra d

Portada del llibre publicat   A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640) , basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

El passat mes de desembre de 2020 va aparèixer el número 38 de la revista "Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà". En aquest exemplar, juntament amb l'amic Damià Amorós, duem a terme un article sobre uns escultors pocs coneguts, com són diferents membre de la família Sala, originaris de Barcelona, però establerts a Sarral a cavall dels segles XIX i XX al "Mas dels Ninos". La població sarralenca és coneguda per l'extracció d'alabastre i l'existència de tallers artístics des del segle XVI fins a l'actualitat, en canvi, aquests artistes es dediquen a les figures de pessebre. Es tracta de Joan Sala i Cunillera (1851-1926), segurament identificable amb el "Jueu de Sarral", i la seva filla Teresa Sala i Verdú, de qui val la pena destacar que potser és la primera dona i artista documentada a la Conca de Barberà. Ressò a la premsa: * Júlia GIRIBETS, " Els enigmàtics escultors de la família Sala ", Diari de Ta

 El passat 22 de desembre de 2020 es va presentar a Lleida el número 7 de "Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià", on apareix un article meu dedicat a l'analisi de l'arquitectura del segle XVI en aquesta zona. Ens centrem en les portades d'edificis religiosos o civils, en concret: l'església parroquial de Sarroca de Lleida, l'església de la Puríssima Sang de Lleida, els testimonis d'antigues portalades als temples d'Alguaire i la Granja d'Escarp, Cal Doctores d'Alfès o altres portals voltats en cases particulars. Finalment, també fem una nota sobra la creu de terme d'Almenar. Una sèrie d'obres que presenten característiques formals que es poden datar amb precisió, cosa que permetrà una millor contextualització històrica del fenomen artístic. Portada de l'església de la Puríssima Sang de Lleida, 1560-1575 (foto: J.Y.)